Notícia
Per amor a la tòfona i la seva aroma comestible
El xef italià Andrea Tumbarello tanca la segona jornada d’Andorra Taste amb una masterclass sobre la seva gran passió, la reina dels boscos, amb què elabora en viu una deliciosa bosconara
Els seus plats respiren la mateixa autenticitat que la seva verborrea, sobretot quan es fa servir per explicar l’essència i la dificultat que té la veritable cuina italiana. Economista de professió, va canviar Milà per Madrid perseguint l’amor, i va topar amb el seu destí. «Vaig anar a dinar a Don Giovanni, vaig demanar una carbonara i em van donar una “cabronada”, així que vaig comprar el restaurant i em vaig fer cuiner. Als meus restaurants només es cuina com a mi m’agrada menjar, i tinc bon gust», es presentava amb humor.
I així va trobar un altre espai en què especialitzar-se, fruit de la seva devoció per la tòfona, «perquè tot i que Espanya és el principal productor de tòfona negra al món, era la gran desconeguda», recorda. I així s’ha coronat com el rei de la tòfona, estudiós de totes les seves varietats, formes i sabors. Explicava que la tòfona és emoció, és una aroma comestible, i la millor manera de menjar-la és crua, tallada amb mandolina, «mai amb ganivet de serra, perquè la maltractes», i en làmines molt fines. Fidel a la màxima d’utilitzar un bon producte i causar-li poc mal, als seus plats la tòfona llueix sempre en el seu màxim apogeu, «i sempre els millora».
Ha recordat als presents que la tòfona no és un tubercle, sinó un fong que creix a les arrels d’alguns arbres i es reprodueix sempre al mateix lloc. La busquen sempre els gossos, «i no els porcs, perquè se les mengen i no es poden ensinistrar». Ha dit també que la seva composició és un 82 % d’aigua, per la qual cosa tendeix a perdre pes amb el temps, i que, en contra del que s’explica, «no és afrodisíaca, ho dic per experiència», feia broma. Es va posar seriós parlant dels preus, que poden oscil·lar entre els 200 €/kg i els 5.000 €/kg en funció de la varietat, però puntualitzava que «no és un producte car, sinó costós, perquè val el preu que té».
Ha acabat la seva intervenció elaborant la seva versió de la carbonara del bosc, la qual ha titulat bosconara, a base d’espagueti cuit i ofegat amb ceps prèviament torrats per treure-li l’aigua, als quals ha afegit dos rovells d’ou de molta qualitat, formatge pecorino ratllat, pebre negre abundant i, és clar, una bona dosi de làmines de la seva estimadíssima tòfona.