Notícia
La cuina interactiva de Søren Selin
El xef biestrellat del restaurant AOC de Copenhaguen sorprèn amb tres senzilles però espectaculars presentacions amb què involucra els seus comensals quan arriba el plat a taula.
Es podria dir que el que fa Søren Selin és la simplicitat feta sofisticació. Profundament format en cuina danesa, va adquirir experiència en restaurants importants d’alta cuina a Europa, amb la qual cosa va desenvolupar un estil propi que fusiona allò clàssic amb allò modern. Ara dirigeix els fogons del prestigiós AOC i gaudeix de gran reconeixement internacional com a referent de l’alta gastronomia danesa. És, sens dubte, un mestre dels sentits, que aposta per l’ús de la seva fauna i flora local, el respecte màxim pel producte i, sobretot, una manera molt personal de presentar les seves propostes, fent que el comensal interactuï amb cada plat, d’una manera o una altra.
«M’agrada servir en sala de manera diferent i original, perquè crec que així dono més valor a la matèria primera. Els xefs passem moltes hores amb les pinces intentant que el plat quedi visualment perfecte, però si el prepares a la taula, a més d’espectacular, el comensal es concentra més en el producte i el sabor», argumentava a la seva ponència. I per mostrar-ho de manera pràctica, ha desenvolupat tres plats estètics i estimulants.
El primer, una sorprenent ceba rostida al forn a 200º fins a assolir els 8º a l’interior, que arriba al comensal sencera, abans de tallar-la transversalment i buidar el cor lleugerament. Després l’ha emplenada amb una crema de ceba caramel·litzada, més 5 g de caviar de beluga sevruga i un preparat a base de vi sec i vinagre de flor de saüc, llevat de xampany i xarop. «La idea és sorprendre amb una combinació d’un dels aliments més humils del món amb un dels més exclusius», deia Søren.
La segona presentació encara superava la primera, amb el rèmol en ginebre elaborat amb un tros de rèmol tallat en forma de costella, amb «l’espina al mig per aprofitar el col·lagen barrejat amb el suc del peix en cuinar-lo», pintat amb un glacejat fruit de reduir el brou del rèmol amb les seves espines, i empolvorat amb pebre i ginebre molt, que emplatava sobre un generós ram de fulles fresques de ginebre lligades, i en aquest cas aconseguia «la interacció del comensal amb la nostra natura». Acabava amb una cassoleta de pruna caramel·litzada amb puré de nous i puré de pruna salada japonesa, amb nata muntada infusionada amb l’ametlla de l’interior de l’os de la pruna, «que li aporta un sabor excepcional».