Notícia
El sabor d’Andorra en mans argentines, i molt viatjades
Format a les millors cuines d’Espanya, Rodrigo Martínez no va tornar a la seva Buenos Aires natal, sinó que va complir el seu somni a Escaldes, on ofereix una cuina sincera a base de producte local en què barreja totes les seves influències.
Va arribar a la cuina per casualitat, i va acabar esdevenint la passió que el va portar a treballar amb grans referents com ara Koldo Royo, Martín Berasategui o Nandu Jubany. Fa una mica més de dos anys va fer realitat la seva gran il·lusió i va obrir el seu propi restaurant, de nom Bec, una de les destinacions amb més projecció d’Andorra. A la seva cuina plasma totes les receptes que ha anat aprenent durant la seva carrera professional, i que beu de tradicions com ara l’espanyola, la francesa, la japonesa, l’argentina, la italiana o la mexicana.
La seva cuina també és una oda al producte local, amb el qual elabora propostes com les quatre que ha presentat avui a Andorra Taste, alguna de les quals és inèdita i que inclourà aviat al menú. És el cas de les migas amb ou a baixa temperatura «de les gallines de la Sandra, la nostra proveïdora, a la vall de Montaup. És un plat molt especial que conjuga història, proximitat i amor per Aragó, on viu la meva filla gran», deia emocionat. Juntament amb les migas de panko i l’ou, una porció generosa de sobrassada del Pallars amb cop de bufador, mel de cardellina i làmines de bolets autòctons. Abans havia rebut els presents amb el simpàtic plat de benvinguda de Bec, unes làmines fines de bull de cap, embotit elaborat amb totes les parts del cap de porc, esteses amb minipinces de roba i acompanyades de daus de iuca farcits d’amanida de truita marinada i ous de truita.
Una de les seves influències més marcades és la cuina asiàtica, i així ho ha demostrat amb una cresta japonesa, farcida d’escudella, amanida amb un oli de pebre negre salvatge de la zona i fulles de coriandre per donar-li frescor, banyada amb el brou de l’escudella per aportar-li suculència. Finalment, s’ha acomiadat amb un bistec tàrtar de llom de vaca madurat 45 dies barrejat amb un preparat d’all i xili fermentat sobre un full de col de la Cerdanya fregida en tempura, «amb la qual es fa el trinxat. És un producte molt rústic que té el millor moment després d’una gelada de tardor». Per acabar, adornava el bistec amb punts de crema de trinxat i altres de maionesa japonesa, juntament amb dauets d’airbag de porc i cebollí picat.