Notícia
Com el territori defineix la cuina a la Noruega occidental
El rebost d’un indret és fruit de les característiques úniques de cada lloc, però saber adaptar-s’hi de manera sostenible és la clau per poder crear una cultura gastronòmica pròpia i interessant.
Tot i la distància que separa Noruega d’Andorra, el xef Christopher Haatuft (Lysverket*, Bergen) començava la seva ponència a Andorra Taste destacant les similituds entre tots dos territoris: «Andorra em recorda la meva zona, la part occidental de Noruega, malgrat que aquí no hi ha ni mar ni fiords». Haatuft posava l’accent en aquest vincle perquè, tal com comentava, «el territori defineix la cuina de l’indret».
En aquest sentit, el xef noruec relatava tots els condicionants que el rebost noruec imposa a la cuina tradicional. «A causa de l’orografia, dels fiords, només el 4 % de la nostra terra es pot conrear, i ho hem de fer en zones costerudes i molt properes al mar», explicava Christopher, que afegia el problema d’una meteorologia que és bàsicament una tardor amb variacions i molta pluja «que imposa una finestra molt curta per a la producció de vegetals, que es recol·lecten bàsicament al juny i juliol».
A conseqüència de tot això, «els nostres cereals són curts, per sobreviure al vent i a la pluja», i el rebost mira també al mar, amb peixos com ara el bacallà, l’areng o l’halibut. Tot i que, tal com relatava el xef, «nosaltres no estem acostumats a les millors parts d’aquests peixos, que són les que exportem» sinó que, tradicionalment, ells els assecaven, la qual cosa donava lloc a peixos vells i secs que, «honestament, no són gaire bons».
Haatuft descrivia així el que tradicionalment havia estat la cuina noruega, però durant la seva ponència també ha posat el focus en com els canvis econòmics del segle passat van portar a un abandonament del camp per la ciutat i, el que és pitjor, «a una despreocupació per l’entorn». Pràctiques com ara la imposició de monocultius o la creació de plantes hidroelèctriques, «que han afectat els rius i la genètica dels salmons salvatges», han estat algunes de les conseqüències negatives d’aquests canvis que ara «una nova generació d’agricultors està tractant de revertir», relatava el xef.
Aquest nou moviment ha portat també a valorar millor els productes propis. «A Noruega, a diferència del que aquí pot passar amb el pernil ibèric, que tothom diferencia entre el del supermercat i un bon producte, no teníem aquesta consciència», explicava Christopher. Ara, en canvi, «es valora la feina del productor, que evoluciona el producte per crear-ne un d’artesà i de qualitat». La clau, segons el noruec, és «acceptar els canvis». I més en un moment com l’actual, en què és evident que estem patint molts canvis derivats de diversos problemes mediambientals. Davant això, Haatuft proposa «utilitzar els canvis de la manera més sostenible possible, i crear consciència envers la natura i també envers la feina dels nostres productors locals».
Notícies relacionades
Notícia
Andorra Taste Popular es consolida com la fira gastronòmica del Principat
L’alta assistència de públic, tot i la pluja, confirma que la fira és ja un referent al país amb més de 35.000 degustacions venudes.
Notícia
Andorra Taste clausura la seva tercera edició amb cuina humil de muntanya i vins xinesos de l'Himàlaia
Andorra Taste tanca aquesta edició posant de relleu que el terroir s’adapta a la cuina de qualsevol racó del món i arribant als 155 firmants del Manifest d'Andorra, el document que pretén
cuidar i impulsar la cuina de muntanya.
Notícia
Els cuiners nòrdics es reivindiquen a Andorra Taste com a exemple per adaptar qualsevol cuina al terroir
Claus Meyer, un dels fundadors de la cuina nòrdica, reconeixia la sorpresa de l’èxit fulgurant d’aquest moviment i insistia que la seva voluntat última era la de millorar la cuina a les llars escandinaves.
Cuiners a nivell de mar, com Ricard Camarena, Carles Gaig i Raül Balam, demostren que la muntanya i els seus productes són inspiració no només pels cuiners de la zona.
Carme Ruscalleda ha recollit el guardó de la Trobada Internacional de Gastronomia d’Alta Muntanya mentre recordava a l’auditori que «la cuina ens fa humans».
Andorra Taste posa en relleu el principal repte de la cuina de borda andorrana: continuar oferint cuina tradicional, però sense perdre de vista que la gastronomia també ha d’evolucionar.
Notícia
Per amor a la tòfona i la seva aroma comestible
El xef italià Andrea Tumbarello tanca la segona jornada d’Andorra Taste amb una masterclass sobre la seva gran passió, la reina dels boscos, amb què elabora en viu una deliciosa bosconara
Notícia
Volem ser un aparador de la nostra regió i dels nostres artesans
Per al xef Jean-Rémi Caillon, el veritable luxe és la terra, i per això la seva cuina se sustenta en el respecte profund pels productes i els productors de la seva regió, situada al capdamunt dels Alps francesos
Notícia
La cuina de borda es troba en una cruïlla?
A Andorra, les bordes formen part de l’inconfusible paisatge del Pirineu i s’han transformat en restaurants que salvaguarden el llegat culinari del país. A la segona taula rodona del dia es va parlar sobre les seves característiques i la seva evolució
Notícia
Carme Ruscalleda rep l’Andorra Taste Award 2024
La xef catalana Carme Ruscalleda ha recollit el guardó de la Trobada Internacional de Gastronomia d’Alta Muntanya mentre recordava a l’auditori que «la cuina ens fa humans».
Notícia
I el manifest va funcionar
Vint anys després del seu inici, l’instigador de la nova cuina nòrdica repassa l’abans i el després d’un moviment culinari que va canviar la seva regió i el món. El van acompanyar a la taula rodona xefs de Dinamarca, Noruega, Suècia i Finlàndia
Notícia
«No vull ser un McDonald’s de luxe; aposto per l’espontaneïtat a la cuina»
El gran Ricard Camarena ha tornat a donar una lliçó magistral, demostrant que una cuina basada en el sentiment, amb devoció al producte i una tècnica depurada sempre està oberta al canvi.
Notícia
La cuina interactiva de Søren Selin
El xef biestrellat del restaurant AOC de Copenhaguen sorprèn amb tres senzilles però espectaculars presentacions amb què involucra els seus comensals quan arriba el plat a taula.
